El camí ens porta pel costat de petits horts, tot molt verd
fins ...
... que ens
trobem la realitat del segle XXI, l'autopista sobre els nostres caps i La Séquia corrent entre
un encofrat modern.
Més endavant
comença la zona minera, ara mig abandonada, amb tots els serveis que també han patit la baixada
d'activitat.
Tot l'entorn està molt cuidat, ens trobem llocs per
menjar, senyalitzats i amb construccions que permeten la recuperació de l'aigua pluvial.
Un pel més endavant de mig camí passem a l'alçada
de les mines de Sallent, per darrera de la muntanya de runa que, en teoria s'havia de
netejar. De moment sembla que està igual.
El recorregut està farcit de petits ponts que
creuen La Séquia i posen la cirereta a un recorregut que, per moments, és idil·lic.