Dijous: 05/06/2008:
Sortim ben d'hora, l'etapa es llarga i complicada. Fa un sol de ple estiu i cap núvol al cel. Avui podrem disfrutar de la caminada. El cami segueix la carretera força estona fins que comença una pista amb força pujada.
Deixem enrera l'estació de Vallter 2000 i ens arribem fins al refugi d'Ulldeter. El camí ha anat seguint el riu i hem anat veient les cascades i rierols que el van creant. Al refugi mengem una mica, el de sempre: barretes i fruits secs. S'hi està be i d'allí albirem les primeres neus.
A mesura que ens acostem al coll la cosa es complica i si en un principi era anar esquivant plaques de neu, ara s'ha convertit en trobar trossos de terreny sense neu.
Fem una segona aturada per menjar tot i que ha costat trobar un lloc sec. A partir d'aleshores la caminada es fa força feixuga, hi ha molta neu i a cada passa els peus s'enfonsen.
En arribar al Coll de la Marrana cau la boira i comença a nevar. Les traces del GR s'han perdut completament i practicament no veiem on som. Seguim unes petjades que hi ha a la neu, pressuposant que ens portaran a Núria, el cas es que ens perdem.
Intentem seguir la ruta amb el GPS i veiem que estem donant voltes. A la fi arribem al Nou Creus i trobem el camí de Núria. Es tard, estem gelats, tenim gana i el cansament físic i mental es important. Sols volem arribar.
A l'Alberg del Pic de l'Àguila passaven ànsia. Quan ens veuen arribar es queden més tranquils. Intentem eixugar tota la roba a l'habitació. Està tot xop, sobretot sabates, mitjons i qui tenia guant, els guants. Sopem calent i ho agraïm. Anem a dormir d'hora, no ens queden gaires ganes de festa.
L'endemà al matí baixem cap a Núria, fem una visita turística i agafem el cremallera cap a Ribes. De moment no tenim més ganes de caminar.
